Al parlar d’Etiòpia pensem amb un país estrany, llunya, confús, amb molta fam i en tots els tòpics que ens hem imaginat gràcies als mitjans de comunicació...Però un cop arribes i comences a veure i conèixer t’adones que és un país sorprenent, amb molt color, gent que et somriu, amb paisatges colpidors amb extensions de deserts o de molta vegetació, d’arbres grans de copa aplanada de la sabana. O extensions d’eucaliptus, d’acàcies abissínies on els nadius i animals s’agrupen a sota per fugir de la calor. Ple de flors tropicals i muntanyes inacabables de colors grocs, terra, taronja...La fauna es tan variada com la flora; es poden veure hipopòtams, babus, voltors, xacals, micos.. La gent és encantadora, molt hospitalària, comunicativa. Encara que són de color negre les faccions són semítiques, com les nostres. Les dones i els nens són bellíssims, amb cossos estilitzats i rialles obertes.. Cal assenyalar que la majoria dels seus monuments són patrimoni de la humanitat declarats per la UNESCO, on es poden veure esglésies monolítiques i misterioses excavades en la roca en l’anomenada Jerusalem celestial, Lalibela. També els monestirs amb les seves pintures que decoren parets i sostres o la ciutat de Gondar amb la ciutat fortificada i el castell, anomenada la Camelot d’Àfrica Un país que cal visitar i que diuen són la salvaguarda de la desapareguda Arca de l’Aliança.